El nom dels "Sense Nom"

Enviat per l'Oriol de Mollerussa.

Benvolguts compatriotes,

He volgut començar amb les paraules que va elevar a la categoria de mite el nostre President Pujol per dos motius. El primer, per fer-li un homenatge, que se'l mereix, i segon, per recordar aquells bons vells temps que no tornaran mai.

El catalanisme està molt malament. Està en el seu punt més baix des de l'adveniment del que els espanyols en diuen democràcia. Els dos partits que majoritàriament ens representen estan enfrontats de forma aparentment irreconciliable, i això els col·loca a tots dos en mans del socialisme. No hi ha idees, i tot s'hi val per fer mal a l'altre. Han arribat fins i tot al punt de col·locar com a preferent l'eix dreta-esquerra sobre l'eix nacional, tot i que ells més que ningú haurien de saber que això és letal per la nostra nació tal i com està. En resum, el model de CiU està esgotat i ERC està venuda als socialistes.

L'espectacle és dantesc i ens costarà molt car. Però ara ja no s'hi pot fer res.

No s'hi pot fer res i tampoc és d'això del que volia parlar. Volia parlar dels que en Salvador Cardús va anomenar els “sense nom”, en un article que considero que hauria de passar a la història, el 20 d'octubre de 2006, entre els quals jo m'hi incloc.

Som, imagino, el 25% dels votants d'ERC que no van tornar-los a votar en les eleccions del 1 de novembre, i som els votants de CiU que tampoc vam anar a votar a CiU, i som els que vam anar a votar a CiU tapant-nos el nas, i som els que vam votar a ERC tapant-nos el nas, i som els que es van esglaiar davant la reedició del tripartit i els que encara ens haguéssim esglaiat més si CiU hagués retornat a la Generalitat gràcies al PSOE i sota amenaça de Madrid. Aquests som nosaltres, i penso que la majoria del cimerencs també ho som.

Doncs bé, penso que ha arribat l'hora que els “sense nom” fem alguna cosa. És evident que la pàtria ens necessita i que els nostres teòrics líders polítics o no volen o no saben fer res.

No estic parlant d'organitzar-nos en un partit per presentar-nos a unes eleccions. De moment, estic parlant de reconèixer-nos a nosaltres mateixos com a sense nom i mirar de trobar-ne a d'altres que també ho siguin, i fer-los adonar de la seva condició de sense nom. Hem de reagrupar-nos, recomptar-nos i a partir d'aquí començar a treballar. Hem de fer-nos notar i deixar ben clar als actuals ocupants del govern de Catalunya i al principal partit de l'oposició que no tolerarem ni un pas enrere en la reconstrucció nacional, i que l'únic camí és el que ens mena a la llibertat, individual i col·lectiva.

Llegir comentaris anteriors